Més cucs

 L'Àngels ens porta més cucs. Ens explica que són cucs de la farina i que mengen pa i enciam. Nosaltres li diem que els que tenim només mengen fulles de morera. És quan ens fa saber  que els nostres es diuen cucs de seda.

Ens els deixa una bona estona. Per això els posem en safates i... 

tenen la mateixa textura?

s'enganxen?

com són de llargs?

I en acabar posem les experiències en comú:

IVET: el cuc de farina m'ha pessigat

GALA: el de seda va més ràpid

ÒSCAR: no, el meu de farina corria més

IVET: el meu de farina marxava

LEO: les potes eren grogues i els altres negres

LEO: el de seda és finet

GALA: era més suau el de farina

JOFRE: el de seda s'aguantava a la meva cara

XÈNIA: a mi se m'aguantava aquí, on tinc un os (referint-se al canell)

LEO: el meu queia de la cara

POL: a mi al braç

XÈNIA: al Pol li ha caigut i el buscàvem. El tenia enganxat a la bata. Jo l'he trobat

AINA: a mi també se m'ha posat a la bata

ANNA: jo me l'he posat a la mà, a la cara no

PAULA: jo l'he agafat i feia pessigolles

GALA: no feia pessigolles. Jo el girava i volia estar girat.

MARTINA: jo mirava molt amb lupa